Un dimarts, a quarts de tres de la nit. No és extrany, de fet, les primeres vegades (així generalizant) solen ser en hores intempestives...
Així a tall de pròleg, i tenint en compte que la generació del 88 (any més, any menys) hem estat, i probablement seguim sent les petites i blanques rates de laboratori d'aquest nou món... amb tot el bagatge "globalitzador" que portem a l'esquena... havent superat amb escreix les diferents etapes de la nostra curta vida, l'IRCap, el Messenger, l'SMS, l'Skype, el Fotolog, el Metroflog, festejant ara amb el Facebook i finalment, penetrant profundament en el món "Bloggeru"...
i tot i això, encara sortim al carrer, tenim amics als quals hem tocat algun cop, anem de tant en tant a un bar acompanyats i de vegades fins i tot fem sexe sense un PC com a intermediari!
...no puc fer res més que sorprendre'm i felicitar-nos!
Això no és una declaració de principis, perquè no en tinc; ni una publicació dels meus objectius, que després no compliré, potser és, només, un experiment, o una manera com una altra de socialització, o un intent desesperat de l'escriptor ocult de ser publicat (autopublicat, potser), o simplement, i segurament en un percentage molt alt de probabilitats, fruit de l'avorriment i la desídia.
En fi, comença l'era blog a la vida d'una amerenca rellogada a Vallcarca! (oh, benvinguts, passeu, passeu!)
