Mola que ahir fóssim dos milions. ( O un i mig, o 600.000, o
cinc o sis). Molen totes les raons racionals i òbvies que ens van moure ahir…
fins a cert punt mola que també el rollo sentimental ens hi acabi d’empènyer… És
estupendu que (per fi) ens molesti que ens robin els quartos, que se’n fotin de
nosaltres i que intentin aixafar-nos un dia rere un altre (que ja era hora…)
Però hauria molat més…
Però també hauria estat molt bé que quan en Boi-Ruiz ens
destrossava el sistema sanitari haguéssim estat dos milions. Que quan la Rigau
i els seus amics feien encara més cutre i merdós el sistema educatiu del país
haguéssim estat dos milions. Que quan en Puig fotia pals a tort i a dret haguéssim
estat dos milions. Que quan en Cleries deia (i diu) que no pagava a les
entitats socials (i au ja us espavilareu) haguéssim estat dos milions. Que quan
en Mas volia plantar un Eurovegas al Prat haguéssim estat dos milions. Que quan
en Millet i en Montull (i els amics de CDC) buidaven el Palau haguéssim estat
dos milions. Que quan l’Huguet ens va comunicar la pujada bestial de taxes i
preus a l’educació superior haguéssim estat dos milions. Que quan…
De fills de puta també en tenim a casa. I una independència
governada per aquesta colla de cabrons de l’èlit burgeseta catalana, nazicatòlics,
dretans i reaccionaris… amb aquest sistema genial que ha demostrat reiterades
vegades que funciona de puta mare…
a mi tampoc em convenç.
De gent que pensi, n’hi ha poqueta. De gent que lluiti pel que pensa, encara n’hi ha menys. I si a sobre estan de vacances… pots passar-nos amb un tractor per sobre… que no passa res.
Capitalisme, crisi, retallades, corrupció, banquers fills del diable, idiotes signant hipoteques, fills de puta de vacances a les Maldives enfonsant el país vía Blackberry, xaiets barallant-se per dos metres quadrats de sorra a la Costa Brava mentre la Prima de Risc va meditant si la propera setmana menjaran o no, cardenals homòfobs i sense vergonya que gaudeixen de cobertura mediàtica instantània cada cop que vomiten, famílies senceres a l’atur i a punt de ser desnonades amuntegades al mateix sofà, però no passa res perquè tenen una tele que t’hi cagues de grossa, de plana, de brillant i d’automàtica, pihippis hipòcrites i fills de papà clicant “m’agrada” i signant manifestos, ILP’s i peticions a tort i a dret sense moure el seu cul gros i cel·lulític del sofà, perquè ells fan la Ciberrevolució (és a dir, un friki que s’avorreix molt i que és una mica raret escriu quelcom, ho comparteix al seu Mur/Twitter/Blog/Flickr, i tothom diu que mola mazo i que és molt cool i que té tota la raó i ho convertim en la nostra causa perduda durant un click o dos, fins i tot tres si és la òstia de bo), jutges amb els collons enormes i el cervell petit que fa deu anys empresonaven (i torturaven) preventivament a adolescents rojos, terroristas i a sobre independentistes i que ara son els “abanderaos” de la democràcia i la justícia, diputats i congressistes amb una dialèctica del nivell dels guinistes de South Park, MoltImpresentables Presidents de la Generalitat que prioritzen subvencions als seus amics del Grup Godó i saldar els deutes amb els bancs abans que pagar el que deuen (no caritat, sinó un deute per qual estan compromesos) a les entitats que es dediquen exclusivament a recollir, alimentar i donar una vida relativament digna a tot el que ells van trepitjant i deixant enrere sense inmutar-se , bla, bla, bla, bla.
Sincerament, no tinc prou merda dins meu com per cagar-me en tots ells. ( I elles, no fotem, que la societat patriarcal hem quedat que no mola).
( i no espereu coherència en el text… la coherència està sobrevalorada).
Venta per catàleg de flors, tauts i ornaments diversos, amb opció de pagament a plaços sense interessos ni comissions.
Proveïment de l’atenció mèdica i psicològica necessària per a familiars, amics, coneguts i saludats.
Signatura de precontracte per a l’interessat, davant notari, amb total garantía de compliment (excepte en casos de viuda sexi amb bitllets de 500 a l’escot).
Urnes, pots, caixes, caixetes i ampollesper a triar, al gust del consumidor, amb gran varietat de colors, textures i estampats.
-Endavant, passi. Vol la cremació a porta tancada o li encantarà veure com flamegen els bonics cabells arrinxolats de l’usuari?
-Les corones de flors, les portem al cotxe, les deixem amb ell o prefereix donar-les a l’Església? I… les ulleres?
- Perfecte, d’aquí a quaranta-cinc minuts ja estarem, poden anar a la sala d’espera o passar a recollir-lo quan els vagi bé, podem guardar-lo fins d’aquí a trenta-un diez naturals, només necessiten el resguard.
Si ho desitja, una innovadora empresa, ens ofereix la possibilitat de mineralitzar, cristalitzar, ionitzar i deshidratar els cabells del seu marit i convertir-los en una petita pedra preciosa amb un aspecte molt semblant al d’un diamant, encara que, com veurà, d’un valor infinítament més elevat.
Ja posats, i com a proposta no vinculant, quan t’has cansat de barallar-te amb el món, quan t’adones que l’únic camí, l’única veritat absoluta és la mort; quan estàs decidit a saltar-te el peatge per arribar al teu destí… O simplement, et vé de gust morir matant. O ets un refotut cobard que no troba en cap racó un motiu (per minúscul i insignificant que sigui) per no tirar-se daltabaix…
Quan la conçoneta aquella de’n Sabina del dia en que va trobar“más de cien palabras, más de cién motivos para no cortarse de un tajo las venas” ha deixat de ressonar-te a les entranyes i ha perdut de cop i volta (o paulatinament) tot el seu sentit…
Si el teu fetge ja no aguanta ni un Gintònic més, o si la ressaca no et deixa viure…
-Collons!
Novetat a la funeraria, estem en crisi, així que hem de ser creatius.
-Bé doncs, com li anava dient, ens ha costat moltes penes i treballs, però finalment tenim un nou servei per oferir. No el posem al catàleg perquè els antiavortistes, els defensors de la vida a qualsevol preu, els moviments contraris a l’eutenàsia i tota aquesta colla de dinosaures insensibles ens cremarien la barraqueta cada dues setmanes.
Si, perdoni ja vaig al gra. Tinc l’honor de presentar-los l’única empresa al món que oferta el “suïcidi assistit”.
No! No som assasins a sou! El client té la possibilitat de triar el moment i la manera de morir! Amb això si, i de manera definitiva, l’home esdevé amo i senyor de la seva propia vida!
Vol una coseta clàssica, senzilla, amb un preu molt ajustat i amb un toc romàntic? Li oferim una biga, una corda, un tamboret i un bloc de notes (el bolígraf corre a càrrec nostre) per si l’usuari desitja deixar una nota explicativa, de comiat, apoteósica o tot a la vegada.
També podem emular als grans personatges de la historia amb un preparat amb base de cicuta acompanyat d’un bon gotet de vi, també tenim una guillotina a disposició dels incondicionals de Lluís XVI…
El seu somni sempre ha estat morir al peu del canó? Vol morir a la batalla de Waterloo, la de l’Ebre, o té alguna altra proposta? I… prefereix morir del costat dels feixistes o dels republicans? Només ho pregunto per la camisa! Hauríem d’avistar a atrezzo amb una mica de temps…
En fi, bajanades que em passen pel cap entre Plaça del Centre i Vallcarca.
Si mira, allò que voltes per internet, féisbucs, fotologs, metroblogs i vas d'un cantó a l'altre sense massa rumb, ni sentit, i d'acord, sense massa feina també, i en algun d'aquests raconets he llegit aquesta declaració de principis que dóna títol a l'entrada.
I he pensat ostres, es mereix que algú més ho recordi.
Sigui pel que sigui, tria el teu motiu, i recorda-ho.
(Guau, poca feina que tinc...)
Penso que alguna associació, institució o qualsevol dels 4 milions de parats que som, s'hauria de dedicar a voltar pel cibermon i fer un recull de la saviesa popular. Els refranys de la iaia ja estàn publicats amb edicions supermones i supercarrinclones, però...
Qui s'apunta a la nova edició del Costumari Català d'Horitzons Amplis?
Amb aquella nyonya que tens havent dinat, quan el Cor de la Ciutat ja s'ha acabat i no et queden excuses per seguir al sofà... vé el Xavi Coral i em diu que han donat el Premi Nobel de la Pau a Obama?
Perdonaaa?
Què m'he perdut?
És perquè ara destinaran les bombes a fotre forats a la lluna en comptes de xafar les muntanyetes de l'Afganistan, i així, com que només hi ha possibilitats que morin ens extraplanetaris tots podem respirar més tranquils?
