Mola…
Mola que ahir fóssim dos milions. ( O un i mig, o 600.000, o
cinc o sis). Molen totes les raons racionals i òbvies que ens van moure ahir…
fins a cert punt mola que també el rollo sentimental ens hi acabi d’empènyer… És
estupendu que (per fi) ens molesti que ens robin els quartos, que se’n fotin de
nosaltres i que intentin aixafar-nos un dia rere un altre (que ja era hora…)
Però hauria molat més…
Però també hauria estat molt bé que quan en Boi-Ruiz ens
destrossava el sistema sanitari haguéssim estat dos milions. Que quan la Rigau
i els seus amics feien encara més cutre i merdós el sistema educatiu del país
haguéssim estat dos milions. Que quan en Puig fotia pals a tort i a dret haguéssim
estat dos milions. Que quan en Cleries deia (i diu) que no pagava a les
entitats socials (i au ja us espavilareu) haguéssim estat dos milions. Que quan
en Mas volia plantar un Eurovegas al Prat haguéssim estat dos milions. Que quan
en Millet i en Montull (i els amics de CDC) buidaven el Palau haguéssim estat
dos milions. Que quan l’Huguet ens va comunicar la pujada bestial de taxes i
preus a l’educació superior haguéssim estat dos milions. Que quan…
De fills de puta també en tenim a casa. I una independència
governada per aquesta colla de cabrons de l’èlit burgeseta catalana, nazicatòlics,
dretans i reaccionaris… amb aquest sistema genial que ha demostrat reiterades
vegades que funciona de puta mare…
a mi tampoc em convenç.
He dit.
1 comentari:
Suscric rotundament.
Que ja se la poden fotre pel cul aquesta independència si és per fer el mateix però cuatribarrat i amb accents oberts.
Que ja en tinc prou de veure com fan servir noms i conceptes enmascarats de patriotisme per fer que no passi res.
Que emigro. Que prou. Que ja n'hi ha prou.
Publica un comentari a l'entrada