De gent que pensi, n’hi ha poqueta. De gent que lluiti pel que pensa, encara n’hi ha menys. I si a sobre estan de vacances… pots passar-nos amb un tractor per sobre… que no passa res.
Capitalisme, crisi, retallades, corrupció, banquers fills del diable, idiotes signant hipoteques, fills de puta de vacances a les Maldives enfonsant el país vía Blackberry, xaiets barallant-se per dos metres quadrats de sorra a la Costa Brava mentre la Prima de Risc va meditant si la propera setmana menjaran o no, cardenals homòfobs i sense vergonya que gaudeixen de cobertura mediàtica instantània cada cop que vomiten, famílies senceres a l’atur i a punt de ser desnonades amuntegades al mateix sofà, però no passa res perquè tenen una tele que t’hi cagues de grossa, de plana, de brillant i d’automàtica, pihippis hipòcrites i fills de papà clicant “m’agrada” i signant manifestos, ILP’s i peticions a tort i a dret sense moure el seu cul gros i cel·lulític del sofà, perquè ells fan la Ciberrevolució (és a dir, un friki que s’avorreix molt i que és una mica raret escriu quelcom, ho comparteix al seu Mur/Twitter/Blog/Flickr, i tothom diu que mola mazo i que és molt cool i que té tota la raó i ho convertim en la nostra causa perduda durant un click o dos, fins i tot tres si és la òstia de bo), jutges amb els collons enormes i el cervell petit que fa deu anys empresonaven (i torturaven) preventivament a adolescents rojos, terroristas i a sobre independentistes i que ara son els “abanderaos” de la democràcia i la justícia, diputats i congressistes amb una dialèctica del nivell dels guinistes de South Park, MoltImpresentables Presidents de la Generalitat que prioritzen subvencions als seus amics del Grup Godó i saldar els deutes amb els bancs abans que pagar el que deuen (no caritat, sinó un deute per qual estan compromesos) a les entitats que es dediquen exclusivament a recollir, alimentar i donar una vida relativament digna a tot el que ells van trepitjant i deixant enrere sense inmutar-se , bla, bla, bla, bla.
Sincerament, no tinc prou merda dins meu com per cagar-me en tots ells. ( I elles, no fotem, que la societat patriarcal hem quedat que no mola).
( i no espereu coherència en el text… la coherència està sobrevalorada).
Que us follin a tots. Per sempre.
Atentament,
una més. (beeeeee, beeeee)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada