Homes i dones del cap dret.

Mola…

Mola que ahir fóssim dos milions. ( O un i mig, o 600.000, o cinc o sis). Molen totes les raons racionals i òbvies que ens van moure ahir… fins a cert punt mola que també el rollo sentimental ens hi acabi d’empènyer… És estupendu que (per fi) ens molesti que ens robin els quartos, que se’n fotin de nosaltres i que intentin aixafar-nos un dia rere un altre (que ja era hora…)

Però hauria molat més…

Però també hauria estat molt bé que quan en Boi-Ruiz ens destrossava el sistema sanitari haguéssim estat dos milions. Que quan la Rigau i els seus amics feien encara més cutre i merdós el sistema educatiu del país haguéssim estat dos milions. Que quan en Puig fotia pals a tort i a dret haguéssim estat dos milions. Que quan en Cleries deia (i diu) que no pagava a les entitats socials (i au ja us espavilareu) haguéssim estat dos milions. Que quan en Mas volia plantar un Eurovegas al Prat haguéssim estat dos milions. Que quan en Millet i en Montull (i els amics de CDC) buidaven el Palau haguéssim estat dos milions. Que quan l’Huguet ens va comunicar la pujada bestial de taxes i preus a l’educació superior haguéssim estat dos milions. Que quan…

De fills de puta també en tenim a casa. I una independència governada per aquesta colla de cabrons de l’èlit burgeseta catalana, nazicatòlics, dretans i reaccionaris… amb aquest sistema genial que ha demostrat reiterades vegades que funciona de puta mare…  a mi tampoc em convenç.

He dit.

Corrent el perill de cagar-la profundament…

De gent que pensi, n’hi ha poqueta. De gent que lluiti pel que pensa, encara n’hi ha menys. I si a sobre estan de vacances… pots passar-nos amb un tractor per sobre… que no passa res.




Capitalisme, crisi, retallades, corrupció, banquers fills del diable, idiotes signant hipoteques, fills de puta de vacances a les Maldives enfonsant el país vía Blackberry, xaiets barallant-se per dos metres quadrats de sorra a la Costa Brava mentre la Prima de Risc va meditant si la propera setmana menjaran o no, cardenals homòfobs i sense vergonya que gaudeixen de cobertura mediàtica instantània cada cop que vomiten, famílies senceres a l’atur i a punt de ser desnonades amuntegades al mateix sofà, però no passa res perquè tenen una tele que t’hi cagues de grossa, de plana, de brillant i d’automàtica, pihippis hipòcrites i fills de papà clicant “m’agrada” i signant manifestos, ILP’s i peticions a tort i a dret sense moure el seu cul gros i cel·lulític del sofà, perquè ells fan la Ciberrevolució (és a dir, un friki que s’avorreix molt i que és una mica raret escriu quelcom, ho comparteix al seu Mur/Twitter/Blog/Flickr, i tothom diu que mola mazo i que és molt cool i que té tota la raó i ho convertim en la nostra causa perduda durant un click o dos, fins i tot tres si és la òstia de bo), jutges amb els collons enormes i el cervell petit que fa deu anys empresonaven (i torturaven) preventivament a adolescents rojos, terroristas i a sobre independentistes i que ara son els “abanderaos” de la democràcia i la justícia, diputats i congressistes amb una dialèctica del nivell dels guinistes de South Park, MoltImpresentables Presidents de la Generalitat que prioritzen subvencions als seus amics del Grup Godó i saldar els deutes amb els bancs abans que pagar el que deuen (no caritat, sinó un deute per qual estan compromesos) a les entitats que es dediquen exclusivament a recollir, alimentar i donar una vida relativament digna a tot el que ells van trepitjant i deixant enrere sense inmutar-se , bla, bla, bla, bla.




Sincerament, no tinc prou merda dins meu com per cagar-me en tots ells. ( I elles, no fotem, que la societat patriarcal hem quedat que no mola).


( i no espereu coherència en el text… la coherència està sobrevalorada).



Que us follin a tots. Per sempre.

Atentament,
una més. (beeeeee, beeeee)

La clau

Tantes coses que han d'entrar, i la puta porta segueix tancada.

No passa res, estic a punt de trobar la clau.