Sentit: Raó d'ésser, finalitat.
Cadascuna de les dues maneres en què hom pot recórrer una línia determinada.
Preocupats pel sentit que va adquirint tot plegat. Entestats en raonar, en racionalitzar.
Primer busquem el sentit, com que no el trobem, l’hem d’inventar, i després, poc satisfets amb l’invent, ho engeguem tot a rodar. I així un altre cop, i un altre, i un altre. Tornes a començar, després, tot a la merda. I hi tornes, i encara un altre cop, va aquest será l’últim, el bo, el de veritat; però tu i jo sabem que no. Cap dels sentits que poguem, volguem o ens deixin donar-li a tot plegat serà el bo. I finalment arribes a la conclusió que potser, potser el que passa és que no té sentit, o potser el que passa és que ets incapaç de trobar-l’hi, o potser el que passa…
Potser el que passa és que hauríem de treure aquesta paraula del diccionari.
O fer-nos tots plegats practicants convençuts de qualsevol de les absurditats que podem trobar dins de la immensa oferta existent de militàncies, creences místiques i trascendentals, manuals d’instrucció vitals (amb moralitat, fins i tot) o simples i pures historietes de còmic mal estructurades.
Doncs no em dona la gana. Potser quan no tingui més collons.
