Així de bon principi, aviso, aquesta és una actualit¡zació etílica. Ara és lícit que decidiu tancar. Encara que també podeu seguir llegint.
Nit experimental, de fet, la primera de "sortim a morir" des que visc en aquest caos anomenat "Gran ciutat" ( queda pendent, en milllors condicions, una Oda a Barcelona, realment se la mereix).
I ara què? He entrat aqui pensant que fariem quelcom de profit, però no, així que limitem-nos a brindar. Brindem pel l'alcohol, causa i també solució de la majoria dels nostres absurds i vanals (b/v) problemes.
En fi, podriem publicar un bonic estudi antropològic, però l'esforç per trobar les tecles que toquen m'està superant, i la meva obsessió per l'ortografia m'està fent perdre l'oremus. Uns tant, i d'altres tant poc.
Una altra setmana, de la qual dues tardes i mitja valen la pena de recordar.
I tant de bo tantes coses...
4 comentaris:
jajajajajaja
Qué gran!.
Ja m'explicaràs què tal la nit :)
Núria! brindem per tot o per res, que corri l'alcohol per les nostres venes... afoguem-nos-hi!
Doncs dues tardes i mitja per recordar és una més que bona mitjana!!!!
T'has plantejar utilitzar el corrector de català i escriure més tranquil.la? A mo no em preocupa gens ni mica però si vols podries fer-lo servir.
Espero emborratxar-me amb tu ben aviat (però sense la Gemma que és... diferent a mi)
Un petonàs litlle sister
AAAAAgh, ja que no em diu res ningú, (que dius, si no actualitzo clar, no té cap putagràcia...) ho faré jo.
A la Sandra li fa ràbia que tregui la llengua. (que dius, a veure...) però no és despectiu eh! Perfavor!!! Que jo tolero i respecto!!!
Però, però, és que li han inculcat uns valors cristians!!! (que dius... a veure...!)
Però bé, tot i això, ha deixat de fumar!!! Ja porta una hora!!! Amb només un porro pel mig! És gran! i... la seva música és gran, i la guitarra, i l'escarola, i aquest accent xava que li surt quan em diu "at pagaré" i també és gran quan posa extremoduro a les 11 del matí i em desperta a crits de GOLFA, GOLFA" i comença a entrar un esquitx de llum per la finestreta (ara blava i tronja) que uneix els nostres petits móns...així que, concloent... (i després d'una intensa cerca gramatical i sintàctica), havent-nos adonat també que això dels verbs, i les paraules, i fins i tot les llengües és quelcom molt relatiu, perquè ens mola bastant més "concloïnt" que "concloent". Pues dicho, concloïnt, ens adonem de la dificultat de concloure, de finalitzar, fins i tot de donar continuïtat a coses que a primer cop d'ull, poden (i fins i tot solen) semblar simples, clares, òbvies fins i tot.
... i finalment, rellegint... m'adono que és la tercera actualització que faig amb boira (boira d'aquella que es posa entre el cervell, els filtres, els ulls, la boca... i que en general et fa adonar de la relativitat del nord, perquè com ja ha dit algú, tot flueix...) en fi, que tornant al que ens ocupa, penso que aquest comentari mereix ser publicat com a text, íntegre i sense cap més censura que la de la ortografia.
Encenem el segon porro. Però ja.
I publiquem. Sense pròlegs i epílegs, així,
directament.
Publica un comentari a l'entrada