On anirem quan no coneguem nigú? On anirem quan sapiguem totes les penes i misèries, embolics i glòries de tothom? On anirem quan ens adonem de la importància actual de l'absurd?
On anirem quan, per fi, aprenguem que la vida és quelcom més que un espectacle? A qui podrem explicar que dos és més que cent?
On anirem quan haguem aconseguit reprimir aquest impuls, gairebé instintiu, que ens empeny a dir i a pensar quan ja és massa tard, quan ja no ens escolten, quan ja no poden respondre?
...tant de bo hagués pogut dir-t'ho, tant de bo haguéssim fet junts, tant de bo t'hagués preguntat, tant de bo m'haguéssis abraçat en silenci.
Tant de bo haguéssim callat un moment, per dir tot allò, per parlar del que mai es diu.
Tant de bo tantes coses, i en passen tantes altres...
Tant de bo sapigués quin és el misteria d'aquesta paraula, tant plena i tant buida al mateix temps, ambigua, subjectiva, tant fàcil i tant difícil.
Sacseja, treu el tap i que surti l'escuma. D'una vegada per totes.
...i tal dia farà un any.
7 comentaris:
...o dos. O vint. O cent.
Qui dia passa, any empeny...
Ens veiem, nenaaaaa! I no sé si treurem taps, però xapetes amb estrella, sí. Unes quantes moltes. Fes lloc al fetge i a la nevera! I que la sort ens somrigui! Un petó!
Bones! una més al món dels blogs!! benvinguda a l'espai de les paraules i les imatges!! m'alegro que tinguem un lloc més per anar donant senyals de vida de tant en tant!! dsd Perú, molt bones festes consumistes i feliç entrada al 2009!
MUAK!
nuria, soc un noi d'Amer, i sol et vull dir que aquests dies t'he estat mirant, i trobo que m'he enamorat.
em dic Àlex.
t'estimo i bon 2OO9.
Núria!!!
Feliç any nou, nena!!!!!!!
hi havia una vegada un fesolet que volia ser pastisser. I un dia, un dia molt trist, molt molt trist, un pastís se'l va menjar. nyaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaam.
...i tal dia farà un any d'aquest escrit...! nena, volem una actualització JA!
petonets!
enyoro que actualitzis
Publica un comentari a l'entrada